ÀNGEL PONS

Àngel Pons periodista de TVE1 ex alumne de l'Institut Vidreres, ens va venir a explicar com va arribar a aconseguir el seu somni de ser periodista. 

Va començar explicant que des de ben petit volia ser periodista i que ho tenia molt clar. Va treballar a la televisió de Maçanet per formar-se i allà a fer programes que ell presentava i també va fer de locutor de ràdio a Maçanet.

Al no poder entrar a una universitat de Barcelona va haver d'anar a estudiar periodisme a Madrid i va haver de deixar de banda els seus amics, la família i el hoquei.

Després de estudiar a Madrid va tornar a Maçanet però no va trobar feina i va començar a treballar a una fàbrica tot i que també treballava al Diari de Girona.

Segons el que ell explica, no era gaire agradable treballar allà perquè se li posaven els ulls vermells.

Després van donar-li feina a TVE1. Ens va explicar que els temes de política no li agradaven tant com els temes socials però durant un temps va haver de presentar i parlar sobre política tot i que més tard va poder parlar sobre al que a ell li agrada que són els temes socials.

Reflexió:

Crec que hauriem de tenir xerrades igual d'entretingudes i personalment em va agradar molt la seva manera d'explicar les coses.

Aspectes positius i negatius: 

El que més em va agradar i crec que serà molt útil pel nostre futur és el que ens va dir sobre la importància d'escollir la universitat a l'hora d'estudiar una carrera. Ens va posar l'exemple d'una oferta de treball que deia que buscaven a un treballador però  la condició era que no tingués el títol de la UdG (Universitat de Girona) i penso que ningú de la classe sabia de la importància que te la universitat en la que estudiem i que ara ho tindrem més en compte. 

També em van agradar els vídeos que en va posar de la seva evolució com a presentador de televisió ja que es podia veure un gran canvi.

Com a cosa negativa no he trobat res i penso que apart de ser útil és una xerrada entretinguda. 

COMPLEX D'ÈDIP

En que consisteix aquesta malaltia?

Aquesta malaltia la pateixen els nens de 3 a 6 anys ja que comencen a sentir-se atrets per la seva mare, és a dir, senten més afecte cap a la mare que cap al pare. El nen sap que per molt que estimi a la seva mare també ha de tenir en compte al seu pare, però no vol deixar d'estimar a la seva mare tant com l'estima.

Qui la va descobrir?

La va descobrir Sigmund Freud.

Perquè té nom d'un personatge mitològic? Qui era Èdip?

Aquesta malaltia és diu complex d'Èdip perquè Èdip va ser un heroi mitològic, fill de Lai i Jocasta. Sense saber que quan fos gran, ell mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare, per això, abans de que naixés, Lai i Jocasta van consultar a l'Oracle de Delfos i ell els va dir que Èdip seria l'assassí del seu pare i marit de la seva mare. Per aquest motiu,quan va néixer el nen, Jocasta li va encarregar a un servent fidel que el matés, però aquest, apiadant-se del nen, el va abandonar a la muntanya.

Quin personatge pateix aquest transtorn a El carrer de les Camèlies? Com ho descobreix el lector? 

El personatge que pateix aquesta malalta és en Cosme, ja que com diu al llibre es culpa de la mort de la seva mare durant el part d'en Cosme. 

Això ho podem descobrir ja que la tracta molt bé i li compra coses, la vesteix com la seva mare vestia... 

Cecília també el pateix, quin nom rep aquesta malaltia en el cas de les dones?

Aquesta malaltia rep el nom de Complex d'Electra.

Copieu tres fragments de la novel·la (poseu-hi el capítol) on es vegi clar que els personatges pateixen el complex d’Èdip.

Capitol 22 pàgina 96: "Em va preguntar com si li costés de preguntar-m'ho, si era veritat allò que jo no havia conegut els meus pares. Li vaig dir que si i va ser quan em va dir que ell no havia conegut la seva mare perquè l'havia matada naixent."

Capitol 23 pàgina 97: "En Cosme duia un anell que no es treia ni per rentar-se ni per dormir: una rotllana d'or amb brillants i robins, l'un al costat de l'altre(...). Em va dir que aquell anell era tot el que tenia de la seva mare. 

Capítol 23 pàgina 101: "Amb vostè en Cosme és com si hagués trobat una perla dins d'un molusc...

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

El passat dimecres 7 de gener dos gihadistes van matar a 12 membres de la revista Charlie Hebdo de París. 

Aquests membres morts, van publicar fa 6 anys un article on feien burla sobre els musulmans, i els gihadistes van actuar amb violència. 

Aquests dos gihadistes que van matar als membres de la revista, van néixer a França però els seus pares eren de Algèria. 

A causa de la costosa integració al país, van decidir anar a Síria a entrenar-se per matar. 

Amb aquestes morts volen silenciar a la revista per que deixin de publicar articles que facin burla sobre la seva religió i així fer que no tinguin tanta llibertat d'expressió com fins ara. 

Com a causa solidària els membres de la revista que van sobreviure, faran un milió de revistes i amb els diners que recaptin de les ventes d'aquest exemplar seran per a les famílies de les víctimes.

Crec que tothom te dret a la llibertat d'expressió ja que és un dels drets universals que se suposa que s'han de deixar complir per tots com el gihadistes, que tenen una manera de pensar diferent i podrien seguir tenint una opinió diferent a l'altre gent però no es justificable que matin a tanta gent.