El tetris és un joc que consisteix en anar col·locant peces sense deixar cap espai en blanc entre cap dels quadradets. Arriba un moment el en que no pots ficar la peça en cap lloc sense deixar-te un espai, això és lo dolent del joc.
Fent una comparació amb el tetris, parla sobre les matemàtiques. Ens explica que s'ha de col·locar les peces bé des del principi i així no tindrem cap tipus de problema per seguir en davant. Això ens vol dir que si les matemàtiques las portem malament des del principi no podrem continuar sabent-ho tot i per tant, ens haurem deixat "espais en blanc".
Quan volem aprendre alguna cosa i no ho entenem, estem mostrant que la nostra salut mental és excel·lent. Quan passem un nivell més alt sense cap dificultat, el nostre sistema cognitiu, ens envia una senyal que ens indica que hauriem de tornar enrrere i tornar a intentar entendre allò que no entenem.
L'autor del text, ens explica una anècdota sobre la seva infància; quan ell feia batxillerat, va tenir un problema i va faltar uns dies a classe, i al tornar ja no entenia res del que feien el seus companys i al preguntar-li a un company no li va voler ensenyar el que havien fet de nou. Va passar de ser el primer de la classe a no saber-ho tot com fins aquell dia. Amb aquest fet, fa que el seu tetris tingui espais buits i deixa de tenir els coneixement que s'haurien d'assolir.
El que l'autor ens vol transmetre és que faltant a una classe de qualsevol cosa, podem estar endarrerits amb els nostres coneixements i no hi ha cap forma tan fàcil com assistir a una classe per aprendre les coses.
Opinió personal:
Penso que el tetris fa una bona comparació amb les matemàtiques i crec que l'autor te tota la raó sobre el que diu, ja que si perds alguna explicació d'alguna assignatura, no tens els mateixos coneixements que la resta de la classe.
